Observar al nostre company és essencial per detectar qualsevol símptoma que ens faci pensar que el nostre gos o gat no es troba massa bé o que podria estar malalt. Reconèixer aquests senyals és fonamental per tenir cura de la salut de les nostres mascotes.
L’apatia, la tos, els vòmits i la pèrdua de gana solen ser símptomes comuns en moltes de les malalties que afecten els animals. La majoria d’elles són fàcilment tractables si es detecten a temps però es poden complicar causant greus problemes a la teva mascota si no reben atenció veterinària.
La prevenció en mascotes és fonamental per poder detectar patologies i malalties abans que apareguin. Una revisió general a la nostra mascota és la millor manera d’evitar que els nostres companys pateixin qualsevol problema de salut. També és molt important tenir el seu calendari de vacunació al dia i protegir-los dels paràsits al llarg de l’any.
A Clínica Veterinària Els Llops de Castelldefells oferim un llistat de les malalties més comunes que afecten gossos i gats i que podrien prevenir amb una revisió anual. Conèixer què li passa a la nostra mascota i observar els seus símptomes és important per aportar informació detallada al nostre veterinari.
Malalties més comunes en gossos
Refredat i tos de les gosseres
Igual que les persones, els gossos són susceptibles a refredar-se quan estan sotmesos a baixes temperatures. El refredat en gossos és molt fàcil de tractar però si els símptomes persisteixen, és important acudir al veterinari.
La traqueobronquitis infecciosa o tos de les gosseres és una malaltia molt contagiosa i la produeixen diversos virus i bacteris. És una malaltia que es pot prevenir amb una vacuna. El seu símptoma més característic és la tos seca i improductiva.
Sarna
La sarna és una malaltia causada per uns àcars que s’instal·len a la pell de les mascotes i la infecten. Solen contagiar-los les mares i trobar-los en el pèl dels nostres gossos, en un nombre reduït, és normal. El problema és quan el sistema immunològic falla i el nombre es descontrola.
Paràsits
Quan parlem de paràsits ho fem tant dels externs com dels interns. Els paràsits interns són els que viuen dins de l’organisme de la nostra mascota. Parlem de cucs, cucs intestinals, cucs pulmonars, cucs de cor… És fàcil prevenir-los administrant periòdicament la pastilla antiparasitària.
Els paràsits externs són els que s’alimenten de la nostra mascota o que viuen en el seu pèl i pell. Aquests són les puces, les paparres i els mosquits. Són doblement perillosos, ja que també contagien alguns dels paràsits interns: les puces transmeten tènies, les paparres l’ehrlichiosis o la borreliosi i els mosquits són els transmissors de la leishmània i la dirofilària.
Leishmània i malalties vectorials
Com ja hem comentat, aquesta malaltia és transmesa pel mosquit flebòtom i és molt perillosa, ja que no existeix un tractament efectiu per curar-la, de manera que una mascota contagiada es convertirà en un malalt crònic de per vida. És important prendre mesures de prevenció (collaret, vacunes, xarop o pipetes específiques) i realitzar-li el test de la leishmània cada any. Si detectem febre, anèmia, aprimament o artritis és necessari acudir de manera urgent a la nostra clínica veterinària de Castelldefells.
La leishmània només és una de les moltes malalties vectorials que poden afectar la nostra mascota, produïdes per una gran varietat d’agents infecciosos (bacteris, virus i paràsits) que es transmeten per mitjà d’insectes que actuen com a transmissors. Aquest tipus de malalties són molt perilloses perquè:
- La transmissió és impredictible.
- El diagnòstic i control són difícils.
- Els símptomes són molt diversos i solen desenvolupar-se després d’un llarg període d’incubació. Significa que pot arribar a passar molt temps des que l’animal pateix la picada fins que apareixen els primers símptomes.
- Els símptomes no són específics, poden recordar-nos a multitud d’altres patologies.
- Els animals poden actuar com a reservoris, és a dir, no pateixen la malaltia però tenen l’agent patogen al seu interior, de manera que poden actuar com a focus d’infecció per a altres animals.
Artrosi i displàsia de maluc
L’artrosi és la inflamació i degeneració de les articulacions, principalment maluc i colze. Sol afectar a gossos d’edats avançades. La displàsia de maluc és hereditària i comença a desenvolupar-se a partir del mig any d’edat o en l’etapa adulta. És una malaltia molt dolorosa que consisteix en una malformació a la unió entre el fèmur i la pelvis.
Afecta en gran manera a gossos grans o gegants (Pastor alemany, Mastí, Husky, Golden retriever, Bòxer…) i el risc de patir aquest problema augmenta si l’animal és obès o no fa massa exercici físic.
Malalties cardíaques i circulatòries
Els nostres gossos també poden patir malalties cardíaques, tant congènites (de naixement) com adquirides amb l’edat. Les cardiopaties congènites no són molt comunes, però quan es presenten són de caràcter greu i exigeixen una intervenció rigorosa. Poden néixer amb anomalies en els vasos sanguinis i en les vàlvules del cor, així com l’estenosi de la vàlvula aòrtica.
Les cardiopaties adquirides solen aparèixer en l’etapa adulta o sènior del gos i afecten les vàlvules cardíaques i al miocardi. Les vàlvules del cor es deterioren amb l’edat, de manera que es fan menys flexibles, no tanquen del tot bé i la sang es filtra entre les càmeres.
També és molt comú que el múscul cardíac es debiliti, impedint contreure amb força i augmentant la pressió sanguínia, dilatant les càmeres cardíaques. Això és el que es coneix com a miocardiopatia dilatada.
Malalties tumorals
L’aparició de tumors en els nostres gossos és molt comú i, encara que no tots desemboquen en un càncer, és important que estiguem atents a possibles anomalies en el cos de la nostra mascota.
S’estima que dos de cada deu gossos sèniors (majors de 10 anys) patirà càncer al llarg de la seva vida. Les revisions periòdiques són crucials per detectar aquestes malalties i posar-li solució a temps. Els tipus de càncer més comuns que presenten els nostres gossos són: càncer de mama o úter, càncer de pell, càncer d’ossos i limfomes
Hipotiroïdisme caní
Els gossos també són molt propensos a patir aquesta malaltia i afecta a tot el seu organisme. Els gossos malalts poden presentar sobrepès accentuat i caiguda del pèl.
L’hipotiroïdisme és el resultat d’una producció de l’hormona tiroidal per sota dels nivells normals. El nostre company se sentirà més cansat, amb més son i no tindrà ganes de realitzar exercici físic.
El tractament és senzill (aplicar-li medicació oral diària al nostre gos, cada 12h o 24h) però cal fer revisions rutinàries per poder detectar la malaltia i anàlisis periòdiques per controlar els seus nivells, ja que el nostre gos haurà de prendre la medicació durant tota la vida.
Al·lèrgies en gossos
Les al·lèrgies són reaccions exagerades del sistema immunitari del nostre gos. Pot ser provocat per alguna substància que es trobi en l’ambient (el pol·len d’algunes flors, plantes…), per paràsits (puces, paparres i mosquits) o per algun component del seu menjar. Els símptomes poden ser el rascat continu, baix estat d’ànim i la pruïja en alguns casos.
Malalties comunes en gats
Els gats són animals asimptomàtics, vol dir que, en moltes ocasions, quan mostren símptomes és perquè les malalties ja estan avançades. És molt important realitzar una revisió al teu gat al nostre centre veterinari de Castelldefells per assegurar la seva salut.
Si detectes que deixa de rentar-se, no menja, està apàtic, no juga, orina fora de la sorra, vomita o veus qualsevol altre comportament estrany en el teu gat, no dubtis a fer-li una visita als nostres veterinaris perquè estudiïn el que li passa al teu pelut. Pot estar patint algunes d’aquestes malalties:
Immunodeficiència felina
Comunament se li coneix com la sida felina i és causada pel virus lentivirus. Es contagia a través dels fluids (sang, mucosa, llet materna…) i és una malaltia greu que fa que el gat tingui un sistema immunitari deprimit. Actualment el tractament no és 100% efectiu en tots els pacients i un percentatge d’ells finalment mor.
Al·lèrgies en gats
La pell dels gats és molt delicada i sensible als canvis. Per això, una de les afeccions més comunes són les dermatitis. El nostre gat pot patir al·lèrgia per l’acumulació en cortines, catifes, coixins, sofàs… Pel que és molt important tenir la casa neta i ventilada.
Malalties urinàries en gats
El sistema urinari dels gats és delicat i pot presentar problemes a mesura que els gats es fan grans o pateixen d’estrès. Els símptomes són: dolor en orinar, absència de micció, set, orinar fora de la caixa de sorra o vòmits. Quan un gat pateix aquesta malaltia, el nostre veterinari li receptarà un tractament específic i una dieta especial.
Hipertiroïdisme felí
L’hipertiroïdisme és una malaltia molt comuna en gats adults, ja que un de cada 10 la pateix. Sol manifestar-se en gats de més edat i és causada per un desajust en la glàndula de la tiroide, que fa que generi més hormones de les necessàries.
Aquest desajust fa que el nostre gat tingui més fam, més set i estigui més “hiperactiu”, ja que tenen un metabolisme accelerat. Hi ha un medicament per regular la producció d’hormones i poder estabilitzar així al nostre gat, encara que serà sempre un malalt crònic.
Hipertensió arterial felina
La hipertensió és una malaltia molt perillosa en els nostres gats que només podem prevenir mitjançant revisions periòdiques, ja que quan es manifesten els primers símptomes la malaltia està clarament avançada i el seu sistema circulatori pot col·lapsar.
La hipertensió felina és un augment progressiu de la pressió de la sang en el sistema circulatori de la nostra mascota. Com el bombament arriba a tots els òrgans, aquests també es veuen afectats, Com els ulls (despreniment de retina, hemorràgies, ceguesa), el sistema nerviós (problemes neurològics, convulsions…) o el cor (aturada cardíaca).
Insuficiència renal felina
Aquesta és una malaltia molt comuna en gats grans. Els ronyons comencen a fallar a partir dels 7 anys i es converteix en una malaltia crònica. Un de cada tres gats majors de 10 anys pateix problemes renals. La insuficiència renal es dóna quan els ronyons deixen de funcionar de forma correcta però el nostre gat no mostra cap símptoma. Per això, aquesta és una de les “malalties silencioses”. Pel que, si notem que el nostre gat beu i orina més del normal, perd pes, no té gana, vomita i notem una debilitat general serà obligatòria la visita al veterinari.
Hi ha un tractament per al nostre gat, però mai estarà curat del tot, de manera que és molt important que li realitzem una revisió periòdica a l’animal.
És molt important realitzar revisions a gossos i gats periòdiques per assegurar la seva salut, mantenir la seva cartilla de vacunació al dia, donar-li un pinso adequat a la seva edat i raça i mantenir un entorn net i adequat, amb menjar i aigua sempre disponible.
Fes-li una revisió a la teva mascota a la nostra clínica veterinària de Castelldefells i preveu les malalties que poden amenaçar el teu company abans que apareguin.